Xerrada sobre pautes per a treballar amb nens amb TDAH

Identificació de la sessió

-Data:30-04-2012

-Duració:una hora 

-Lloc:la biblioteca.

-Assistents: la meua tutora, jo i el claustre de professors.

Objectius: donar pautes d'actuació amb nens amb TDAH.
Desenvolupament
Els vaig explicar les següents orientacions:

Disposició física de l'aula:

• Disposició per files, reduint al màxim la col·locació de les taules per grups.

• El professor ha de poder moure's amb facilitat i tenir accés a tots/as els nens/as.

• Prop del mestre, allunyat de finestres i de la porta de l'aula, per evitar distraccions visuals i auditives.

• En els pupitres han d'aparèixer solament els materials indispensables per al treball que es vagi a realitzar.

• Col·locar al costat de l'alumne amb dèficit d'atenció models adequats.

Presentació de les explicacions:

• Simplificar les instruccions sobre la tasca i demanar al nen que les repeteixi.

• Proporcionar-li, abans de l'explicació, un llistat de conceptes “clau” per ajudar-li a focalitzar l'atenció i extreure la informació principal.

• Promoure la seva participació activa:

o Ajudant en la instrucció, escrivint paraules o idees en la pissarra...

o Motivar-ho per elaborar imatges mentals, plantejar-li preguntes sobre aquestes imatges a fi d'assegurar-se que està visualitzant el material.

o Activitats de joc de rols dirigides a l'aprenentatge de conceptes nous, esdeveniments històrics, fenòmens socials... 

• Plantejar-li preguntes freqüents durant les explicacions i oferir-li retroalimentació immediata de les seves respostes.

• Mantenir el contacte ocular freqüent.

• Utilitzar claus i senyals no verbals per redirigir la seva atenció mentre continua explicant.

• Proporcionar-li la tutoria d'un company que li ajudi a revisar els conceptes fonamentals.

• Permetre-li que expliqui els conceptes apresos a un altre company més lent que ell.

Durant les classes

• Fer freqüents contactes visuals, per fer-los tornar de la seva falta d'atenció. Cal mantenir-li l'atenció constantment, dirigint-se • a l'alumne/a mentre s'explica.

• Repetir les indicacions. Necessiten que se'ls digui més d'una vegada. I donar les instruccions passo a pas.

• Comprovar que copia les coses de la pissarra.

• Permetre'ls alguna vàlvula de fuita en classe, com sortir un moment.

• Sense fer incidència en la seva dificultat davant dels seus companys.

• No permetre mai que es quedi solament/a quan s'agrupin de dos en dos per fer un treball. Si això ocorre el professor farà els grups o els disposarà de tres en tres.

• Treure-ho a la pissarra quan aquest segur que ho va a fer bé,fent així que la resta dels seus companys ho considerin important,ja que aquests nens passen totalment desapercebuts en la classe.

• Quan es va a ensenyar alguna cosa, primer anunciar-ho, després ensenyar-ho i després dir el que es va ensenyar. També escriure el que es va a ensenyar alhora que se li diu.

• Destacar mes la qualitat que la quantitat (tasques, preguntes, exercicis,

• preguntes d'examen, etc.) de manera que no s'avorreixin i es 

distreguin.

• Donar-los responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.

• Per poder aprendre necessiten sentir-se connectats i enganxats amb  el professor.

• Per a qualsevol activitat, sigui del tipus que sigui, necessiten saber  anticipadament el que va a passar, per poder preparar-se internament.

• Amb adolescents utilitzar estratègies perquè aprenguin a escoltar més atentament. Com suggerir-los que escriguin petites notes sobre el que el professor diu. (“Que va voler dir amb això?”, “Què és el més  important”?,etc,.)

• Les tasques han de tenir un format senzill i amb pocs estímuls. Per exemple una o dues activitats per fulla i deixar espai suficient entre  els enunciats per contestar.

• Fraccionar les tasques llargues en tasques mes curtes, una a una o de forma  fraccionada. Les persones amb TDAH enfront d'una tasca extensa es senten aclaparats tendeixen a pensar que no seran capaces de fer-ho i  provoca frustració. I anar reforçant cada pas aconseguit.

• Controlar que anota bé en l'agenda les dates dels exàmens controlis i el contingut que entra en cada examen.

• És molt útil valorar el treball diari per evitar exàmens- controlis continus.

• És molt útil valorar diàriament les seves tasques i controlar els seus progressos freqüentment. Això els ajuda a saber que s'espera d'ells i si estan aconseguint les seves metes i si van en l'adreça desitjada pel professor.

• És molt convenient realitzar els exàmens-controlis per etapes. Mai un examen-control de cinc preguntes molt llargues seguides.

• És molt convenient no realitzar més d'un examen-control al dia.

Procurant que sigui en les tres primeres hores del matí, (aquest suggeriment està dirigit especialment als alumnes/as que estiguin amb tractament farmacològic).

• Sempre que sigui possible reduir el contingut de l'examen-control pel que fa als seus companys.

• Mai fer el mateix examen de la resta dels alumnes en dues sessions diferents. Això els fa perdre l'explicació de les següents classes.

• Tractar d'evitar els exàmens-controlis amb temps determinat i excessivament llargs.

• Procurar posar en un examen-control, en la mateixa pàgina, dues tasques.

Primer una i quan s'ha acabat es posa una segona amb molt espai per contestar. I donar opció d'acabar-les amb el professor de suport i/o reforç.

• Sempre que es pugui durant la realització de l'examen brindar-li un

suport individual, per centrar-los l'atenció amb preguntes com:

“torna a llegir”, “ para't i pensa”, “estic segur que ho saps”,”acaba

la pregunta”.

• Sempre que L'ALUMNE HO NECESSITI es realitzarà l'AVALUACIÓ

DE FORMA INDIVIDUAL, substituint les preguntes escrites per orals, o les orals per escrites, segons resulti més beneficiós per a l'alumne amb Dèficit d'Atenció

• Demostrar que es valora l'ordre assignat, 5 minuts cada dia per organitzar pupitres, quaderns, prestatgeries,...

• Donar un premi cada dia per a la fila o cercle de pupitres més nets i ordenats.

• Utilitzar l'agenda de deures perquè els pares les signin diàriament o cintes de casset per gravar les activitats que ha de realitzar.

• Estructura externa que faciliti el compliment de les activitats de cada dia en classe. Un horari sistemàtic en la paret més visible de l'aula.

• Explicar amb antelació els canvis inesperats.

• Utilitzar claus visuals i auditives per indicar que la tasca va a acabar i es va a començar una activitat nova. Manejar de forma ràpida i organitzada els canvis d'activitat.

• Implementar un sistema de punts segons paràmetres de quantitat i qualitat de treball, a partir del nivell d'execució de l'alumne en aquests moments.

Comportament:

• Ser positiu i concret. Explicar el que es desitja que faci l'alumne i no el que no es desitja. Lloances específiques i no frases fetes de caràcter general. Ex. : “Juan, estic molt content perquè has estat quiet en la teva taula treballant en els problemes de matemàtiques”, millor que “ets un bon noi”.

• Recordar de forma breu i concreta les normes. També demanar a l'alumne que expliqui les regles correctes de situacions concretes: “abans de sortir a l'esbarjo, exigir-li que repassi les regles de joc amb els companys”.

• Implementar un sistema de reforços negociats per premiar comportaments adequats i per a conductes socialment negatives: privació de privilegis, cost de resposta o aïllament. Si l'alumne es marxa, explicar que té dos minuts per anar a l'aïllament per si només o se li imposarà un càstig més seriós, no continuar parant esment durant el període de decisió.

• Servir de model i mediador en un mètode sistemàtic de solució de problemes per a tota la classe:

o Parar-se: quin és el problema que tenim?”. Definir el problema específicament procurant que tota la classe estigui d'acord.

o Remolí d'idees sense judici crític i pissarra: “quins plans podem seguir per solucionar-ho?”

o Pensant en les conseqüències: “quin és el millor pla que podem utilitzar?”. “és just?”. Col·locar punts positius o negatius en cadascuna de les possibilitats recollides anteriorment, segons aquests criteris.

o Subratllar-la i engegar-la: “quin de les alternatives reuneix més aspectes positius i menys negatius?”.

o Valorar-ho: “com ha funcionat el nostre pla?”. Determinar si tots estan satisfets. Si no, repetir de nou el procés.

• Potenciar la participació i la responsabilitat. Encarregar-li tasques senzilles que posteriorment s'aniran fent més complexes.

• Mantenir un estil positiu d'interacció. Quan calgui procedir a l'aplicació d'un càstig, donar-li una altra oportunitat, procurar que tingui èxit i lloar-li per això. Evitarem que desenvolupi la idea que no pot aconseguir l'èxit i que contínuament rep crítiques dels altres. Evitar que visqui la classe amb tensions i oferir-li suport i afecte. No posar-ho mai en evidència davant dels altres.

Reflexió i avaluació

M'ha resultat fàcil preparar-me aquesta xerrada, ja que he fet cursos sobre nens amb TDAH, he llegit llibres (ja que vaig tenir un alumne amb aquestes característiques) i en aquesta xerrada he pogut aportar un punt personal per la meva experiència viscuda.

El guió d'aquesta xerrada ho elabori tenint en compte els dubtes que se'ns plantejaven a la meva tutora i a la meva alguns tutors, sobre com té cal disposar l'aula, com cal explicar els continguts etc.
Per aquesta sessió m' he quedat de 13:00 a 14:00 , ja que jo sempre vaig de 9-11, però em va dir la meua tutora que hui faria tres hores, ja que com havien d'assitir tots els membres de claustre, l'única hora lliure era de 13:00 a 14:00.

Bibliografia i webgrafia

-A., Amado, L., i Jarque, S.(2001)  Trastornos por déficit de atención con hiperactividad. Una guía práctica. Málaga: Aljibe.

-Miranda, A., Roselló, B., i Soriano, M.(1998) Estudiantes con deficiencias atencionales. Valéncia: Promolibro.

-http://www.trastornohiperactividad.com/que-es-tdah

-http://www.hezkuntza.ejgv.euskadi.net/r43-573/es/contenidos/informacion/dia6/es_2027/adjuntos/RecursosParaLaInclusion/hiper_tda_c.pdf

Xerrada Conciència fonològica

Identificació de la sessió

-Data:30-04-2012

-Duració:dos hores 

-Lloc: classe de la psicòloga i biblioteca

-Assistents: la meua tutora, jo i i els mestres d' infantil i primer cicle.

Objectius: Aprende exercicis per a treballar la conciència fonològica.
Desenvolupament

Primera sessió
Com el dimarts va ser festiu i no va haver-hi col·legi ho vaig dedicar a preparar-me les xerrades que anava a fer sobre la consciència fonològica i pautes d'actuació amb nens amb TDAH.

Les xerrades anaven a ser sobretot donant orientacions pràctiques, per facilitar la labor als mestres.

Em vaig reunir amb la meva tutora perquè em supervisarà el guió de les dues xerrades que anava a donar.

Li va semblar bé, solament em va dir que afegís una mica més de teoria explicant que era la consciència fonològica, ja que molts professors no ho sabien, ja que m'havia centrat més en la part pràctica.

Segona sessió

Els vaig explicar el següent:

La consciència fonològica és la capacitat de l'alumnat per reflexionar sobre els segments del llenguatge oral. Implica una reflexió sobre els fonemes, síl·labes, paraules o rimes. Les investigacions recents demostren que la consciència fonològica recolza i afavoreix l'adquisició de la lectoescriptura i està directament relacionada en l'èxit d'aquesta.

La consciència fonològica és una de les *taréas més importants, en Educació *Infantily primer cicle d'Educació Primària, per a l'adquisició de la lectoescriptura, per això ha de ser introduïda en el currículum i prestar-li l'atenció deguda, especialment en el cas d'alumnes que presenten necessitats educatives especials. De la mateixa manera, una identificació primerenca d'aquells alumnes que presenten un baix nivell en consciència fonològica és fonamental si volem ajudar-li al fet que el nen desenvolupi la seva competència lectora.

Aquesta ha d'anar dirigida a adquirir les destreses bàsiques de *decodificación, entrenar a l'alumnat perquè sigui capaç de segmentar els elements de la cadena parlada (paraules, síl·labes, fonemes,..,) en els seus elements components.

Per a l'adquisició d'aquestes habilitats de segmentació és necessari que els alumnes i les alumnes identifiquin els diferents sons de la llengua, percebin quins són els seus moviments articulatoris, discriminin auditivament i *cinestésicamente tots els fonemes, prenguin consciència de com s'articulen i posin en pràctica destreses d'anàlisis i síntesis en els diferents segments del llenguatge.

Entre les habilitats que s'han assenyalat com expressament dirigides a aconseguir la consciència fonològica estan:

1. Identificar objectes que contenen determinats fonemes i síl·labes.

2. Discriminar gràfica i auditivament paraules similars per les seves grafies o fonètica: bitlla- pol, pala- bela, etc,

3. Eliminar segments fònics a les paraules per formar unes altres.

4. Identificar la posició que ocupen els fonemes en al paraula.

5. Identificar síl·labes com a integrants de la paraula.

6, Segmentar paraules en síl·labes i aquestes en fonemes.

7, Invertir l'ordre de les síl·labes i formar noves paraules.

8, Discriminar el nombre de vegades que apareix un fonema en determinats paraules.

9, Formar paraules a partir de síl·labes desordenades.

10. Rimes, embarbussaments i onomatopeies.

RESUM DE TIPUS DE TASQUES FONOLÒGIQUES.

TASCA TIPUS EXEMPLE

1. Durada acústica - Quina paraula és més llarga?

2. Identificació de Paraules. Quantes paraules hi ha en ...?

3.Reconeixement d'unitats. Se sent una efa en “cafè”?

4. Rimes. Riman amb i gol? .

5. Classificació de paraules. Comença foca igual que folro?

6. Combinar unitats. Quina paraula és /s/ , /o/ , /1/?

7. Aïllar unitats. Quin és el primer so de la paraula escombro?

8. Explicar unitats Quants sons sents en sol?

9. Descompondre en unitats Quins sons sents en la paraula banyo?

10. Afegir unitats. Quina paraula serà si li afegim /s/ a alt?

11. Substituir unitats. Quina paraula serà si canviem la /k/ de col per /g/? 

12.Suprimir unitats. - Quina paraula queda si llevem /r/ a rosa?

13. Especificar unitat suprimida. Quin so sents en car que no està en cèrcol?

14. Invertir unitats. - Quina paraula sortirà si dic sol a l'inrevés?

15. Escriptura inventada Dictat de paraules.

Reflexió i avaluació

La veritat que en aquesta xerrada m'he sentit més relaxada que en les altres dues que vaig fer sobre Educació Sexual i els Sociogrames, a poc a poc vaig perdent la vergonya i la meva tutora diu que se'm nota més solta.

Tant 5 anys com a primer de primària m'han reconegut que no solen fer aquest tipus de tasques, però que d'ara endavant les van a realitzar, perquè cada vegada hi ha més nens amb problemes en la ruta fonològica i és necessari prevenir abans que aparegui el problema.

La directora ens ha comentat que la xerrada resulta interessant ja no solament per a infantil i primer cicle sinó per a la resta de  cicles, ja que cada dos anys rotan de cicle els vindria bé, la meva tutora serà l'encarregada de donar aquesta xerrada seguint el meu guió.

Bibliografia

FERNÁNDEZ, M., y col. (1984). Fichas de recuperación de la dislexia. Madrid: CEPE.

RUEDA, M. I. (1988). «Entrenamiento en habilidades de análisis explícito de la palabra en niños con dificultades de aprendizaje en lectoescritura». Memoria de Licenciatura.

Universidad de Salamanca

YUSTE, C., y GARCÍA, N. (1984).  Reforzamiento y recuperación de los aprendizajes básicos.Madrid: ICCE.

Analitzar els sociogrames

Les respostes dels nens han de ser registrades en una llista, utilitzant els nombres de llista com a referent, i a un costat de cada nom en la llista, han de col·locar-se els nombres de cada nen que ho hagi triat. Ha de realitzar-se una llista per cada pregunta plantejada.

Una vegada registrats totes les dades, és fàcilment observable des de les llestes qui és l'alumne, o els alumnes, més acceptats i/o més rebutjats pel grup. No obstant això, convé realitzar una gràfica que permeti veure d'una manera més pràctica i directa els resultats obtinguts.

Una forma de representar gràficament aquestes dades és per mitjà d'un esquema de cercles concèntrics, generalment 3 com apareix en l'exemple, on el cercle central serveix per situar a aquell, o a aquells, que hagin estat triats en més ocasions, i el cercle més extern és on se situen els qui van ser triats en menor freqüència, o bé, en cap ocasió. És a dir, entre més al centre se situï un nen, major serà la seva acceptació/rebutjo per part dels seus companys, depèn de la pregunta en qüestió.

 

En la gràfica, apareix la següent simbologia que he utilitzat en diverses ocasions, cada figura compleix una funció específica que li diu al docent alguna dada important:

Els símbols que representen als integrants del grup, el triangle representa a un nen, i el cercle a una nena, el nombre que apareix dins correspon al nombre de llista del nen, d'aquesta manera es pot conèixer la seva posició social en el grup.

Generalment en aplicar per segona vegada el qüestionari, existeixen nens que s'han donat de baixa, però ja que han estat registrats en l'aplicació anterior, no han d'ometre's, ni recórrer els nombres de llista, quan això succeeix, marc a aquests alumnes amb una figura amb línies suspeses.

Quan un nen s'ha triat a si mateix en determinada pregunta no es pot col·locar una fletxa que ho indiqui, regularment marco el seu símbol amb la riba més gruixuda.

Convé al docent situar bé als alumnes amb necessitats educatives especials, o a aquells que hagi tingut focalitzats per qualsevol problema de tipus social; davant la presència de nens amb necessitats especials, el seu símbol ho marco amb un color diferent.

Les fletxes indiquen els vincles socials entre els nens, per exemple, el nen 30 va triar al 28, per la qual cosa la fletxa apunta cap al 28; quan dos alumnes s'han triat mútuament, s'utilitza una fletxa doble, que indica reciprocitat.

Els grups d'interacció han de delimitar-se tancant a aquells que pertanyin a un mateix grup, de preferència, han de marcar-se amb diferent color, per a una millor distinció, encara que pugues també representar-se utilitzant simplement fletxes de diferents colors per a cada grup.

Un nen que no va seleccionar a algú per contestar una pregunta s'ha de col·locar de totes maneres dins de la gràfica, simplement no hi ha una fletxa que estableixi un vincle social cap a algú, com el nen 12 en la gràfica, que apareix en la part més exterior perquè tampoc va ser triat per algú, és aquí on es pot detectar alguna dificultat de tipus social, s'observa una falta d'interacció

Els sociogrames

Identificació de la sessió

-Data:del 26-04-2012 -27-04-2012.

-Duració: tres hores i quaranta minuts.

-Lloc: classe de la psicòloga i biblioteca

-Assistents: la meua tutora, jo i el claustre.

Objectius: Explicar els sociogrames i com analitzar-los.

Desenvolupament
Sociogramas
Primera sessió i segona sessió
Em comento la meva tutora que aquesta sessió l'anàvem a dedicar a elaborar un sociograma,ja que la directora li informo de la necessitat de realitzar un a nivell de centre, ja que hi ha molts tutors que no saben realment perquè serveix i mai ho han emprat en classe, així que nostra primera funció va ser treure d'internet diversos sociogramas i entre tots fer un de propi.
Es va acordar que reuniríem a tots els professors i els explicaríem que és un sociograma perquè serveix i com cal analitzar-ho mitjançant una presentació power point en ella els vaig fer una definició del que era un sociograma, la seva utilitat, el seu procediment, el tractament de dades i els exemples d'aplicació
A causa que els professors per reunir-se és a les 13:00 em va dir la meva tutora si m'importava quedar-me a les 13:00 i així entre les dues fer la presentació als professors.
Tercera sessió 
Es va convocar a tots els professors a assistir a la biblioteca que és on està el projector, repartim la informació que estava en la presentació del power perquè la tinguessin per escrit i vaig realitzar l'explicació mitjançant una presentació power point. 

1.    Per a preparar un treball d’equip en clase m’ agradaría estar amb...

2.    Per a jugar, anar a una festa o d’ excursió, preferís anar amb…

3.    No m’ agradaria tindre de company d’equip  de treball en classe ni jugar amb...

4.    Qui penses que t’ ha triat per al treball en classe?

5.    Qui creus que t’han triat per a jugar, anar de festa o d’excursió?

6.    Qui creus que t’ ha rebutjat per al treball en classe o jugar?

Reflexió i avaluació
Vaig presentar davant els professors, un exemple de sociograma que vaig elaborar perquè el poguessin passar i els vaig explicar com s'analitzaven, 
Reflexió i avaluació
La xerrada, la veritat que a la majoria li va resultar interessant aplicar-ho a l'aula. Es va acordar que la setmana que ve s'aplicaria en totes les aules i que si tenien algun dubte vindrien al despatx a comentar-nos-la.
Jo el tema dels sociogramas ho coneixia de la carrera de magisteri però no sabia com analitzar-los i la veritat que gràcies al que em comento la meva tutora i el que vaig trobar en pàgines de psicologia he après a representar-ho visualment i analitzar-ho
Els sociogramas serveixen per a detectar als nens que són rebutjats pel grup, o que presentin dificultats per integrar-es tant en els activitats com en moments de joc.
A més a més reconèixer als nens que funcionin com a capdavanters, és a dir, els més acceptats i que posseeixen major influència en el grup, la qual cosa representa un avantatge per auxiliar-es per orientar al grup positivament, auxiliar a aquells que presentin dificultats, etc.
Per últim detectar els diferents grups d'interacció social, i amb això, descobrir la presència de bàndols dins del grup.
Webgrafia
http://definicion.de/sociograma/
http://aplicaciones.info/utiles/sociogra.htm
http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=10&ved=0CGcQFjAJ&url=http%3A%2F%2Fwww.cepmotilla.es%2Ftutor%2FTEORIA%2Fel%2520sociograma.doc&ei=3cGaT83zDtO08QPlts33Dg&usg=AFQjCNEx2DN_e2lXZahT3UPMHlw2eQep3w&sig2=bNIcTvT6Uu3ERPOMacfoaw

Educació Sexual

Identificació de la sessió

-Data:del 24-04-2012 -25-04-2012.

-Duració: tres hores

-Lloc: les classes de sisè C i B

-Assistents: la meua tutora, i jo, les tutores de sisé C i B i els alumnes.

Objectius: Resoldre dubtes sobre la sexualitat i desmitificar alguns termes.

Desenvolupament
Tots els anys en el col·legi on faig les pràctiques en sisè de primària quan acaben el tema de coneixement del mitjà de la reproducció, es fa una xerrada d'educació sexual.
Prèviament a aquesta xerrada s'envia a casa una enquesta als pares per recollir dades de com han viscut ells aquests temes i als nens se'ls passa un qüestionari d'educació sexual per saber d'on partir i aconseguir així un aprenentatge significatiu.La meva tutora em va oferir la possibilitat de donar la xerrada jo a una classe de sisè, i encara que em fa vergonya parlar en públic em va semblar bona idea.Dediqui una sessió a observar com donava ella la xerrada a sisè B i a la meva casa em vaig preparar el tema de coneixement del mitjà, ja que en la xerrada a part de contestar a les preguntes, també es fa un repàs del tema.Iniciï la xerrada presentant-me i dient als nens que agafessin un foli ho dobleguessin un terç i després de doblegar-ho posessin el seu nom en el foli i a manera de cartell ho tinguessin damunt de la taula per poder dirigir-me a ells.Posteriorment els pregunti com havien fet l'enquesta amb els pares(es passa una enquesta que han d'emplenar els pares on els pregunta sobre si els seus pares van parlar dels temes de la reproducció amb ells…) si ells havien estat els enquestadors, si li havien donat l'enquesta als pares i s'havien anat, la majoria els va donar l'enquesta i s'havien anat i solament una minoria ho havia fet amb els seus pares.Els pregunti que quants havien parlat del tema de la reproducció abans de fer l'enquesta, més de la meitat aixeco el braç.Els que no els pregunti per que i la majoria van dir que per vergonya i perquè els seus pares es posaven nerviosos en preguntar-los sobre el tema.Els vaig preguntar si els seus pares parlaven amb els pares sobre aquests temes i la majoria van dir que no.Seguidament vam fer un repàs del tema, preguntant les parts dels òrgans sexuals de l'home i de la dona.La veritat que es notava que portaven molt bé el tema perquè les van dir totes.Els comenti que les paraules tècniques són penis i vulva però que altres paraules s'utilitzen per designar aquests termes entre tots van ser dient.Els vaig fer treure el quadern i que posessin de títol la sexualitat i que copiessin la següent pregunta i les aniríem responent entre tots-Perquè serveix la sexualitat?-Vam fer una pluja d'idees entre tots i vaig apuntar en la pissarra que és per tenir fills, per sentir plaure i per expressar l'amor.Vaig posar en la pissarra comportaments sexuals-Introduir el penis en la bufeta (coit sexual).-sexe oral.-masturbació-coit analI definim cada terme.Posteriorment els dibuixi les tropes de Fal·lopi i els expliqui el recorregut que fan els espermatozoide.Un nen pregunto la diferència entre bessons i bessons.D'altra banda els vaig fer apuntar vocabulari paraules que anaven sorgint en les preguntes com a semen, erecció i clítoris.Per acabar els vaig preguntar que òrgans intervenien en la sexualitat, i concloem que tot el nostre cos intervé en la sexualitat, no solament els genitals
.Reflexió i avaluació
La veritat que per programar-me la sessió d'Educació Sexual he seguit la metodologia que em va explicar la professora, utilitzant la pissarra com a suport a l'explicació oral . Una vegada feta l'exposició haig d'admetre que havia d'haver-ho fet utilitzant un vídeo per l'explicar per exemple el recorregut que fan els espermatozoides per les trompes de Fal·lopi.Haig de destacar que m'ha agradat com els nens em preguntaven amb tanta naturalitat els dubtes que tenien.Finalment una millora que em plantejo una vegada feta la sessió , és que podria haver fet una enquesta inicial per partir dels coneixements previs que tenen els nens i comparar-la amb una altra enquesta que passaria una vegada acabada la sessió, d'aquesta manera avaluaria el grau de consecució dels objectius que em planti per a ells. 

Enuresis i encopresis

Identificació de la sessió

-Data:del 23-04-2012 -24-04-2012.

-Duració: tres hores

-Lloc: la classe de la psicòloga

-Assistents: la meua tutora, i jo.

Objectius: Conèixer el plà d’ actuació amb nens/es amb enurèlisis i encopresis

Desenvolupament

La meva tutora abans de començar la sessió m'explica, que avui tindrem dues entrevistes.La primera amb una mare que té una nena de set anys que s'orina damunt. La meva tutora els demana als pares que portin si tenen l'informes mèdic de l'Uròleg, els pares ens diuen que ho tenen a casa però que l'uròleg descarto que tingués algun problema. 
Els va demanar als pares que registressin la mitjana de micció diürna: això interessa perquè un dels possibles problemes és la bufeta petita i així veiem si orina més vegades del normal (el normal és cada quatre hores aproximadament, 4 o 5 vegades al dia). Si la mitjana baixa de quatre hores, el nen té una bufeta petita o uns esfínters grans. 
És important detectar si hi ha dies que la nen s'orina i uns altres, no. hi ha hagut algun succés especial?
Si s'ha detectat problemes emocionals, tensió, etc… est és el moment de tractar-los. 
Tot això es farà mitjançant un registre en la qual els pares aniran anotant

Hora i lloc

¿On fa  pipi? 1: En el water 2: En la seua roba. 3: Altres llocs.

¿On el demana?

Quantitat 1: Un poc 2: Normal 3: Molt

¿Que estaba fent el nen?

¿Qué fa o diuen…? ·   -Pares. ·   Germans. ·   Altres

Que fa o que diu el nen

Se'ls concerta cita para dins d'una setmana per a donar el registre a la meva tutora i implicar a la nena en la propera sessió perquè es vagi registrant i establir unes pautes d'encopresis

Respecte a l'última entrevista és la segona vegada que vénen, la meva tutora em va comentar que en el cas de encopresis se segueix més o menys el mateix protocol d'actuació que en el de enuresis, en la primera sessió se'ls va lliurar el registre perquè ho emplenaran.

Els les dades obtingudes de la primera entrevista amb la mare van aportar que és un nen de 6 anys tímid, de poques paraules, que no ha sabut ensenyar-li a defecar en el bany. La mare afirma que li ha portat al pediatre, qui ha descartat qualsevol patologia orgànica que expliqui aquest comportament. Afegeix que la majoria de vegades la roba interior del nen està bruta per femta.

Pel que afirmem que és una enuresis primària, ja que no es va adquirir mai en control esfinteriano anal ,(en oposició al vesical que és el del pipi), mai deixo de fer caca damunt o en llocs inadequats

Respecte a la freqüència d'embrutamentsi el període horari d'ocurrència, la informació es va obtenir de les entrevistes mantingudes amb la mare i del registre d'observació realitzat per la tutora de 1° durant una setmana va ser que el període horari d'ocurrència dels ambrutaments solia ser de 9,30 a 11 de la demà i de 3-4.

Als pares els vaig donar unes orientacions a nivell general

• No castigar-li, ni renyir-li per fer-se la femta damunt.

• No comparar-ho amb els seus germans. 

• Controlar que ningú ho ridiculitzi ni es burli d'ell.

• Explicar-li de forma clara i senzilla el mecanisme de la defecación i la forma de contenir

la femta.

• Lloar-ho quan retingui durant un període considerable i anar-ho augmentant progressivament sempre que no estigui en el bany i lloar-ho quan “no retingui”estant en el bany.

• El nen ha de conèixer els resultats continus del seu tractament, dels seus avanços i consecucions. Portar diàriament la fulla de control de fàcil comprensió per l'alumne per exemple amb gomets.

• És convenient dur a terme un sistema de reforçament de la conducta adequada mitjançant l'anotació en la fulla control dels punts aconseguits quan defeca en el water i com és la recompensa que s'obté.

PROCEDIMENT PER ENSENYAR A CONTROLAR LA DEFECACIÓN

-Anotar l'horari per anar al servei, l'horari ideal serà 10 o 15 minuts abans o de les hores que sol defecar.

-Portar-ho al warter complint l'horari, o cada vegada que el nen ho demani o ho manifesti.

En el water romandrà assegut durant cinc minuts.

-Si fa caca, lloar-ho i recompensar-ho immediatament.

- Si no fa caca, treure-ho de la cambra de bany durant deu minuts.

-Tornar-ho a asseure en el water durant altres 5 minuts.

- Si tampoc fa caca, treure-ho definitivament sense renyir-li i sense comentaris.

-No tornar-ho a portar fins a la segona hora programada o fins que faci "senyals".

-A mesura que es vagin produint èxits, anar disminuint la presència de l'adult en la cambra de bany: començar per sortir-se quan sigui capaç d'estar assegut durant 5 minuts sense ajuda ni advertiments. Tornar per lloar-ho i RECOMPENSAR-HO per fer la femta en el lloc adequat.

La meva tutora els va concertar cita per d'aquí a unes setmanes.

Reflexió i avaluació

Aquesta fase m'ha resultat més complicada, ja que en la carrera de psicopedagogia no havia donat el significat de enuresis i encoprésis ni com intervenir amb ells.

La meva tutora m'ha explicat la diferència que hi ha entre una enuresis o encopresis primària o secundària, la primera és que mai ho ha adquirit el control esfinteriano anal o vesical_)i secundària és que ho va adquirir però en algun moment ho va perdre.

En aquesta fase he participat sobretot elaborant les orientacions per al cas del nen amb enuresis, servint-me de pàgines d'Internet on he buscat informació i ha estat he fet un resum amb les orientacions que em semblaven més adequades i la meva tutora me les ha supervisat, afegint-me per exemple que no cal castigar-li, ni renyir-li per fer-se la femta damunt.

D'altra banda he après que no solament s'utilitza el programa de modificació de conducta quan hi ha mal comportament, sinó amb nens amb enuresis i encopresis també s'utilitza per reforçar quan hi ha control esfinteriano sigui del tipus que sigui.

WEBGRAFIA

-http://www.psicologoinfantil.com/trasenuresis.htm

-http://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=6&ved=0CGgQFjAF&url=http%3A%2F%2Fwww.sepeap.org%2Fimagenes%2Fsecciones%2FImage%2F_USER_%2FPs_inf_trastornos_eliminacion_enuresis_encopresis.pdf&ei=tgeZT4uxO4LO8QPyjbmxBg&usg=AFQjCNH5PPXYBgVF9KpZ2-TjNVgusLKDfA&sig2=84GfY8PSpzZbun5d8Xy0Ig

-http://www.educa.madrid.org/web/eoep.at.colmenarviejo/liberia/14%20Enuresis%20y%20Encopresis%20(spanish).pdf

Segona recapitulació

Ja he terminat la Fase 2 i he aprés com avaluar a nens sense habilitats lingüístiques, m' he familiaritzat amb proves com el Toni 2, l'escala de 5 anys, i he passat fos proves que ja havia vist en les pràctiques anteriors que són les proves per avaluar el nivell de competència curricular.

Amb aquests nens hem d'elaborar  un pla individual tenint en compte els factors que formen part del sistema educatiu en el que estan immersos els nens als quals va dirigit. Per això considerem molt important que el centre adopti un enfocament intercultural promovent processos d’aprenentatge per enfocar les possibilitat i asimetries en les relacions socio-culturals, afirmar les identitats i desenvolupar-les en un clima de respecte i equitat en la societat global que cada cop està més present tant en els centres educatius com en la societat. Per tant, la funció del psicopedagog ha de ser de mediador, dotant als agents educatius d’una adequada competència intercultural. Per això, és necessari proporcionar als professors instruments, mitjans, recursos, materials,... perquè puguin enfrontar-se a la situació i proporcionar la resposta més adequada per a conseguir la millor inclusió dels nens en el grup-classe en el qual estan ubicats.  Recolzant-los i assessorant-los sempre, ja que és necessari que es col·labori amb tots les persones implicades (tant professors com família).

A més, tots els tutors han d’assumir la seva responsabilitat en la confecció dels plans. Per això ha d’haver una participació col·laborativa de tota la comunitat educativa. Durant la intervenció caldrà establir petits objectius per avaluar-los poc a poc i que els professors cada vegada vagin assumint més autonomia per a resoldre les situacions.

prova de llengua y reunió per informar dels resultats

Identificació de la sessió

-Data:del 20-04-2012 

-Duració: 1 Hora i 40 minuts

-Lloc: la classe de la psicòloga

-Assistents: la meua tutora, jo i A.

Objectius: Obtenir informació sobre el nivell de competència curricular de llengua i transmetre els resultats i donar orientacions tant a la mestra de P.T com a la tutora.

Desenvolupament

Prova de l'àrea del llenguatge

Llenguatge oral: Comprensió i expressió.

A)Recorda una història amb els seus elements bàsics.

Li explico una història i després li dic explica'm i comença 1,2,3,4 li pregunto pel conte i no ho sap.

B) Contesta a preguntes orals sobre la narració.

No respon a cap pregunta.

Lectura mecànica

Llegeix totes les vocals.

Llegeix les síl·labes directes i les inverses.

Llegeix paraules mixtes i travades

Llegeix frases

Lectura comprensiva

No associa paraula amb dibuix.

No dibuixa el contingut d'una frase.

No comprèn un text curt.

Expressió escrita

Copia paraules.

Copia frases.

Dictat de vocals.

Dictat de síl·labes directes i inverses.

Dictat de síl·labes directes i inverses.

Dictat de frases

No compon frases.

Posteriorment ens vam reunir la meua tutora de pràctiques, , la tutora de primer i la PT. Després d'explicar-li els resultats de les proves, expliquem la necessitat que assisteixi a PT(a causa que no hi ha mestra de compensatòria) tres sessions setmanals per treballar vocabulari i expressió oral sobretot i posteriorment començar amb la comprensió escrita.

Orientacions a la tutora: Realitzar-li una explicació addicional de cada exercici, acompanyar les explicacions sempre amb suport visual.

Li vaig facilitar a la mestra de Pt material de compensatòria com és el UDICOM i l'Español per a tu , que treballa el vocabulari a partir dels centres d'interès.

S'acorda que la mestra de PT li done a la mare el vocabulari del centre d'interès que traballarà amb ella  perquè ho estudiï a casa.

A l'àrea de matemàtiques l'adaptació que se li realitzarà serà en l'explicació dels enunciats , ja que tot el que és mecànic ella ho entén.

Reflexió i avaluació

Penso que faria falta que vingués un assessor per formar als professors en la interculturalitat, ja que tant la tutora de com la resta de tutors que té nens que vénen d'altres països ,es mostren una mica desorientats, per tant jo crec que seria necessari promoure una educació intercultural, mitjançant un projecte d'educació intercultural en la qual el psicopedagog ha d'actuar com a assessor (respecte als professors)provoment els següents objectius:

-Proporcionar una formació específica i un assessorament adequat per afrontar reptes derivats de la presència de l'alumnat immigrant o de minories ètniques.

-Facilitar l'intercanvi de materials, estratègies i experiències d'educació intercultural per a la millora de la competència comunicativa i la convivència entre l'alumnat.

-Dissenyar estratègies organitzatives que propiciïn la col·laboració entre el professorat per possibilitar una apropiada resposta educativa.

Una de les limitacións d' exercir aquesta funció és el poc de temps que es disposa, ja que hi han moltes demandes de nens i moltes avaluacions que hi ha que passar, i la meua tutora diu que es passa la majorian de temps fent aquestes funcions i que li agradaria poder orientar  més als tutors i preparar-se xarrades per als mestres. 

BIBLIOGRAFIA

Jordán, J.A. (1996). Propuestas de educación intercultural para profesores. Barcelona CEAC

WEBGRAGIA

http://www.educarm.es/udicom/indexb.htm

http://www.aulaintercultural.org/IMG/pdf/almeria.pdf