dimecres, 25 d’abril del 2012

Enuresis i encopresis

Identificació de la sessió
-Data:del 23-04-2012 -24-04-2012.
-Duració: tres hores
-Lloc: la classe de la psicòloga
-Assistents: la meua tutora, i jo.
Objectius: Conèixer el plà d’ actuació amb nens/es amb enurèlisis i encopresis
Desenvolupament
La meva tutora abans de començar la sessió m'explica, que avui tindrem dues entrevistes.La primera amb una mare que té una nena de set anys que s'orina damunt. La meva tutora els demana als pares que portin si tenen l'informes mèdic de l'Uròleg, els pares ens diuen que ho tenen a casa però que l'uròleg descarto que tingués algun problema. 
Els va demanar als pares que registressin la mitjana de micció diürna: això interessa perquè un dels possibles problemes és la bufeta petita i així veiem si orina més vegades del normal (el normal és cada quatre hores aproximadament, 4 o 5 vegades al dia). Si la mitjana baixa de quatre hores, el nen té una bufeta petita o uns esfínters grans. 
És important detectar si hi ha dies que la nen s'orina i uns altres, no. hi ha hagut algun succés especial?
Si s'ha detectat problemes emocionals, tensió, etc… est és el moment de tractar-los. 
Tot això es farà mitjançant un registre en la qual els pares aniran anotant
Hora i lloc
¿On fa  pipi?
1: En el water
2: En la seua roba.
3: Altres llocs.
¿On el demana?

Quantitat
1: Un poc
2: Normal
3: Molt
¿Que estaba fent el nen?
¿Qué fa o diuen…?
·   -Pares.
·   Germans.
·   Altres
Que fa o que diu el nen


Se'ls concerta cita para dins d'una setmana per a donar el registre a la meva tutora i implicar a la nena en la propera sessió perquè es vagi registrant i establir unes pautes d'encopresis

Respecte a l'última entrevista és la segona vegada que vénen, la meva tutora em va comentar que en el cas de encopresis se segueix més o menys el mateix protocol d'actuació que en el de enuresis, en la primera sessió se'ls va lliurar el registre perquè ho emplenaran.

Els les dades obtingudes de la primera entrevista amb la mare van aportar que és un nen de 6 anys tímid, de poques paraules, que no ha sabut ensenyar-li a defecar en el bany. La mare afirma que li ha portat al pediatre, qui ha descartat qualsevol patologia orgànica que expliqui aquest comportament. Afegeix que la majoria de vegades la roba interior del nen està bruta per femta.

Pel que afirmem que és una enuresis primària, ja que no es va adquirir mai en control esfinteriano anal ,(en oposició al vesical que és el del pipi), mai deixo de fer caca damunt o en llocs inadequats

Respecte a la freqüència d'embrutamentsi el període horari d'ocurrència, la informació es va obtenir de les entrevistes mantingudes amb la mare i del registre d'observació realitzat per la tutora de 1° durant una setmana va ser que el període horari d'ocurrència dels ambrutaments solia ser de 9,30 a 11 de la demà i de 3-4.
Als pares els vaig donar unes orientacions a nivell general
• No castigar-li, ni renyir-li per fer-se la femta damunt.
• No comparar-ho amb els seus germans. 
• Controlar que ningú ho ridiculitzi ni es burli d'ell.
• Explicar-li de forma clara i senzilla el mecanisme de la defecación i la forma de contenir
la femta.
• Lloar-ho quan retingui durant un període considerable i anar-ho augmentant progressivament sempre que no estigui en el bany i lloar-ho quan “no retingui”estant en el bany.
• El nen ha de conèixer els resultats continus del seu tractament, dels seus avanços i consecucions. Portar diàriament la fulla de control de fàcil comprensió per l'alumne per exemple amb gomets.
• És convenient dur a terme un sistema de reforçament de la conducta adequada mitjançant l'anotació en la fulla control dels punts aconseguits quan defeca en el water i com és la recompensa que s'obté.
PROCEDIMENT PER ENSENYAR A CONTROLAR LA DEFECACIÓN
-Anotar l'horari per anar al servei, l'horari ideal serà 10 o 15 minuts abans o de les hores que sol defecar.
-Portar-ho al warter complint l'horari, o cada vegada que el nen ho demani o ho manifesti.
En el water romandrà assegut durant cinc minuts.
-Si fa caca, lloar-ho i recompensar-ho immediatament.
- Si no fa caca, treure-ho de la cambra de bany durant deu minuts.
-Tornar-ho a asseure en el water durant altres 5 minuts.
- Si tampoc fa caca, treure-ho definitivament sense renyir-li i sense comentaris.
-No tornar-ho a portar fins a la segona hora programada o fins que faci "senyals".
-A mesura que es vagin produint èxits, anar disminuint la presència de l'adult en la cambra de bany: començar per sortir-se quan sigui capaç d'estar assegut durant 5 minuts sense ajuda ni advertiments. Tornar per lloar-ho i RECOMPENSAR-HO per fer la femta en el lloc adequat.
La meva tutora els va concertar cita per d'aquí a unes setmanes.
Reflexió i avaluació
Aquesta fase m'ha resultat més complicada, ja que en la carrera de psicopedagogia no havia donat el significat de enuresis i encoprésis ni com intervenir amb ells.
La meva tutora m'ha explicat la diferència que hi ha entre una enuresis o encopresis primària o secundària, la primera és que mai ho ha adquirit el control esfinteriano anal o vesical_)i secundària és que ho va adquirir però en algun moment ho va perdre.
En aquesta fase he participat sobretot elaborant les orientacions per al cas del nen amb enuresis, servint-me de pàgines d'Internet on he buscat informació i ha estat he fet un resum amb les orientacions que em semblaven més adequades i la meva tutora me les ha supervisat, afegint-me per exemple que no cal castigar-li, ni renyir-li per fer-se la femta damunt.
D'altra banda he après que no solament s'utilitza el programa de modificació de conducta quan hi ha mal comportament, sinó amb nens amb enuresis i encopresis també s'utilitza per reforçar quan hi ha control esfinteriano sigui del tipus que sigui.
WEBGRAFIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada