Identificació de la sessió
-Data:30-04-2012
-Duració:una hora
-Lloc:la biblioteca.
-Assistents: la meua tutora, jo i el claustre de professors.
Objectius: donar pautes d'actuació amb nens amb TDAH.
Desenvolupament
Els vaig explicar les següents orientacions:
Desenvolupament
Els vaig explicar les següents orientacions:
Disposició física de l'aula:
• Disposició per files, reduint al màxim la col·locació de les taules per grups.
• El professor ha de poder moure's amb facilitat i tenir accés a tots/as els nens/as.
• Prop del mestre, allunyat de finestres i de la porta de l'aula, per evitar distraccions visuals i auditives.
• En els pupitres han d'aparèixer solament els materials indispensables per al treball que es vagi a realitzar.
• Col·locar al costat de l'alumne amb dèficit d'atenció models adequats.
Presentació de les explicacions:
• Simplificar les instruccions sobre la tasca i demanar al nen que les repeteixi.
• Proporcionar-li, abans de l'explicació, un llistat de conceptes “clau” per ajudar-li a focalitzar l'atenció i extreure la informació principal.
• Promoure la seva participació activa:
o Ajudant en la instrucció, escrivint paraules o idees en la pissarra...
o Motivar-ho per elaborar imatges mentals, plantejar-li preguntes sobre aquestes imatges a fi d'assegurar-se que està visualitzant el material.
o Activitats de joc de rols dirigides a l'aprenentatge de conceptes nous, esdeveniments històrics, fenòmens socials...
• Plantejar-li preguntes freqüents durant les explicacions i oferir-li retroalimentació immediata de les seves respostes.
• Mantenir el contacte ocular freqüent.
• Utilitzar claus i senyals no verbals per redirigir la seva atenció mentre continua explicant.
• Proporcionar-li la tutoria d'un company que li ajudi a revisar els conceptes fonamentals.
• Permetre-li que expliqui els conceptes apresos a un altre company més lent que ell.
Durant les classes
• Fer freqüents contactes visuals, per fer-los tornar de la seva falta d'atenció. Cal mantenir-li l'atenció constantment, dirigint-se • a l'alumne/a mentre s'explica.
• Repetir les indicacions. Necessiten que se'ls digui més d'una vegada. I donar les instruccions passo a pas.
• Comprovar que copia les coses de la pissarra.
• Permetre'ls alguna vàlvula de fuita en classe, com sortir un moment.
• Sense fer incidència en la seva dificultat davant dels seus companys.
• No permetre mai que es quedi solament/a quan s'agrupin de dos en dos per fer un treball. Si això ocorre el professor farà els grups o els disposarà de tres en tres.
• Treure-ho a la pissarra quan aquest segur que ho va a fer bé,fent així que la resta dels seus companys ho considerin important,ja que aquests nens passen totalment desapercebuts en la classe.
• Quan es va a ensenyar alguna cosa, primer anunciar-ho, després ensenyar-ho i després dir el que es va ensenyar. També escriure el que es va a ensenyar alhora que se li diu.
• Destacar mes la qualitat que la quantitat (tasques, preguntes, exercicis,
• preguntes d'examen, etc.) de manera que no s'avorreixin i es
distreguin.
• Donar-los responsabilitats en la mesura de les seves possibilitats.
• Per poder aprendre necessiten sentir-se connectats i enganxats amb el professor.
• Per a qualsevol activitat, sigui del tipus que sigui, necessiten saber anticipadament el que va a passar, per poder preparar-se internament.
• Amb adolescents utilitzar estratègies perquè aprenguin a escoltar més atentament. Com suggerir-los que escriguin petites notes sobre el que el professor diu. (“Que va voler dir amb això?”, “Què és el més important”?,etc,.)
• Les tasques han de tenir un format senzill i amb pocs estímuls. Per exemple una o dues activitats per fulla i deixar espai suficient entre els enunciats per contestar.
• Fraccionar les tasques llargues en tasques mes curtes, una a una o de forma fraccionada. Les persones amb TDAH enfront d'una tasca extensa es senten aclaparats tendeixen a pensar que no seran capaces de fer-ho i provoca frustració. I anar reforçant cada pas aconseguit.
• Controlar que anota bé en l'agenda les dates dels exàmens controlis i el contingut que entra en cada examen.
• És molt útil valorar el treball diari per evitar exàmens- controlis continus.
• És molt útil valorar diàriament les seves tasques i controlar els seus progressos freqüentment. Això els ajuda a saber que s'espera d'ells i si estan aconseguint les seves metes i si van en l'adreça desitjada pel professor.
• És molt convenient realitzar els exàmens-controlis per etapes. Mai un examen-control de cinc preguntes molt llargues seguides.
• És molt convenient no realitzar més d'un examen-control al dia.
Procurant que sigui en les tres primeres hores del matí, (aquest suggeriment està dirigit especialment als alumnes/as que estiguin amb tractament farmacològic).
• Sempre que sigui possible reduir el contingut de l'examen-control pel que fa als seus companys.
• Mai fer el mateix examen de la resta dels alumnes en dues sessions diferents. Això els fa perdre l'explicació de les següents classes.
• Tractar d'evitar els exàmens-controlis amb temps determinat i excessivament llargs.
• Procurar posar en un examen-control, en la mateixa pàgina, dues tasques.
Primer una i quan s'ha acabat es posa una segona amb molt espai per contestar. I donar opció d'acabar-les amb el professor de suport i/o reforç.
• Sempre que es pugui durant la realització de l'examen brindar-li un
suport individual, per centrar-los l'atenció amb preguntes com:
“torna a llegir”, “ para't i pensa”, “estic segur que ho saps”,”acaba
la pregunta”.
• Sempre que L'ALUMNE HO NECESSITI es realitzarà l'AVALUACIÓ
DE FORMA INDIVIDUAL, substituint les preguntes escrites per orals, o les orals per escrites, segons resulti més beneficiós per a l'alumne amb Dèficit d'Atenció
• Demostrar que es valora l'ordre assignat, 5 minuts cada dia per organitzar pupitres, quaderns, prestatgeries,...
• Donar un premi cada dia per a la fila o cercle de pupitres més nets i ordenats.
• Utilitzar l'agenda de deures perquè els pares les signin diàriament o cintes de casset per gravar les activitats que ha de realitzar.
• Estructura externa que faciliti el compliment de les activitats de cada dia en classe. Un horari sistemàtic en la paret més visible de l'aula.
• Explicar amb antelació els canvis inesperats.
• Utilitzar claus visuals i auditives per indicar que la tasca va a acabar i es va a començar una activitat nova. Manejar de forma ràpida i organitzada els canvis d'activitat.
• Implementar un sistema de punts segons paràmetres de quantitat i qualitat de treball, a partir del nivell d'execució de l'alumne en aquests moments.
Comportament:
• Ser positiu i concret. Explicar el que es desitja que faci l'alumne i no el que no es desitja. Lloances específiques i no frases fetes de caràcter general. Ex. : “Juan, estic molt content perquè has estat quiet en la teva taula treballant en els problemes de matemàtiques”, millor que “ets un bon noi”.
• Recordar de forma breu i concreta les normes. També demanar a l'alumne que expliqui les regles correctes de situacions concretes: “abans de sortir a l'esbarjo, exigir-li que repassi les regles de joc amb els companys”.
• Implementar un sistema de reforços negociats per premiar comportaments adequats i per a conductes socialment negatives: privació de privilegis, cost de resposta o aïllament. Si l'alumne es marxa, explicar que té dos minuts per anar a l'aïllament per si només o se li imposarà un càstig més seriós, no continuar parant esment durant el període de decisió.
• Servir de model i mediador en un mètode sistemàtic de solució de problemes per a tota la classe:
o Parar-se: quin és el problema que tenim?”. Definir el problema específicament procurant que tota la classe estigui d'acord.
o Remolí d'idees sense judici crític i pissarra: “quins plans podem seguir per solucionar-ho?”
o Pensant en les conseqüències: “quin és el millor pla que podem utilitzar?”. “és just?”. Col·locar punts positius o negatius en cadascuna de les possibilitats recollides anteriorment, segons aquests criteris.
o Subratllar-la i engegar-la: “quin de les alternatives reuneix més aspectes positius i menys negatius?”.
o Valorar-ho: “com ha funcionat el nostre pla?”. Determinar si tots estan satisfets. Si no, repetir de nou el procés.
• Potenciar la participació i la responsabilitat. Encarregar-li tasques senzilles que posteriorment s'aniran fent més complexes.
• Mantenir un estil positiu d'interacció. Quan calgui procedir a l'aplicació d'un càstig, donar-li una altra oportunitat, procurar que tingui èxit i lloar-li per això. Evitarem que desenvolupi la idea que no pot aconseguir l'èxit i que contínuament rep crítiques dels altres. Evitar que visqui la classe amb tensions i oferir-li suport i afecte. No posar-ho mai en evidència davant dels altres.
Reflexió i avaluació
M'ha resultat fàcil preparar-me aquesta xerrada, ja que he fet cursos sobre nens amb TDAH, he llegit llibres (ja que vaig tenir un alumne amb aquestes característiques) i en aquesta xerrada he pogut aportar un punt personal per la meva experiència viscuda.
El guió d'aquesta xerrada ho elabori tenint en compte els dubtes que se'ns plantejaven a la meva tutora i a la meva alguns tutors, sobre com té cal disposar l'aula, com cal explicar els continguts etc.
Per aquesta sessió m' he quedat de 13:00 a 14:00 , ja que jo sempre vaig de 9-11, però em va dir la meua tutora que hui faria tres hores, ja que com havien d'assitir tots els membres de claustre, l'única hora lliure era de 13:00 a 14:00.
Per aquesta sessió m' he quedat de 13:00 a 14:00 , ja que jo sempre vaig de 9-11, però em va dir la meua tutora que hui faria tres hores, ja que com havien d'assitir tots els membres de claustre, l'única hora lliure era de 13:00 a 14:00.
Bibliografia
i webgrafia
-A., Amado, L., i Jarque, S.(2001) Trastornos por déficit de atención con hiperactividad. Una
guía práctica. Málaga: Aljibe.
-Miranda, A., Roselló, B., i Soriano,
M.(1998) Estudiantes con deficiencias atencionales. Valéncia: Promolibro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada